EL BALLET MODERN 


Ballet modern .. És una forma de dansa amb influències del ballet clàssic i la dansa moderna, característica del segle XX. Va florir principalment, en aquells països que no tenien una forta tradició balletística clásica.La major part de les primeres peces eren sols de gran senzillesa però molt efectistes. HISTÒRIA
Neix com la reacció en contra de les posicions i moviments estrictes del ballet clàssic, allunyant-se de qualsevol codi i mesura acadèmica. Utilitzant el cos humà com un instrument d'expressió emocional. La seva història es pot definir en tres períodes: 1900: Període marcat pels moviments lliures de les ballarines, els qui van buscar donar-li a la dansa un sentit més comunicatiu, recolzant-se en fonts d'inspiració més antigues a les d'occident. 1930: En aquest segon període surguio una ona de ballarins moderns a Nova York. Per als quals la font del moviment era més interna que externa, recorrent a accions naturals com el respirar o el caminar. 1945: Aquest període va començar en finalitzar la Segona Guerra Mundial i encara posseeix vigència. fusionar tècniques provinents de la dansa social, el ballet i la dansa moderna.

EL BALLET ACTUAL 


El repertori del ballet actual ofereix una gran varietat d'estils i influències. Coexisteixen ballets moderns i els pertanyents al repertori clàssic, tot i que podem dir que és la dansa contemporània la que està guanyant actualment el terreny.

El ballet actual, cada cop es mes semblant al contemporani, però sempre, mantenint la base del ballet classic, que es el que sempre hem ballat.

EL BALLET CLASIC 

Es el ballet més formal, dintre de tots els estils que hi ha de ballet. Com el seu propi nom indica, segueix la tècnica tradicional i clasica.

Hi han variacions, segons el lloc de l'origen, com el ballet Rus, que es un dels mes espectulars, el ballet francès o el ballet Italia.

EL BALLET ROMÀNTIC 

- Técnica d'elevació, salts i puntas.
- Bestits amb tul blanc.
- Representa un món fantàstic, on no hi passa res.

• El Romanticisme a el ballet va néixer a París el novembre de 1831. Durant la representació de l'òpera Robert li Diable de Meyerbeer, que incloïa un ballet en el qual els fantasmes d'unes monges sortien de les seves tombes i ballaven "Li valse infernale" a la llum de la lluna.

• La il·luminació que simulava la llum de la lluna, inèdita fins llavors, va tenir tal èxit que el tenor Adolphe Nourrit, que cantava el paper del comte Robert, va escriure un ballet d'ambient sobrenatural, La sílfide, i hi va oferir a Filippo Taglioni, el coreògraf de Le valse infernale. La seva filla, Maria Taglioni va estrenar La sílfide el 12 de març de 1832. Va ser el primer gran ballet romàntic.

• Però el ballet romàntic per excel·lència és Giselle (1841). Representa els ideals del moviment romàntic: fantasia, clima llegendari, misteri, redempció per l'amor, fatalitat, idealisme. La ballarina és el centre absolut del ballet, pàl·lida i etèria, encarnant la nostàlgia i la malenconia, vestida amb vaporoses mussolines i coronada de flors del camp. El ballarí va quedar reduït a simple porteur (portador) posant de relleu la gràcia i delicadesa de la seva parella.